D E D O



 
DEDO nació a finales del año 2000, integrado por Io Casino (voz)  y Victor Nubla (sampler).  Durante el año 2002, el grupo contó con la colaboración de Pelayo F. Arrizabalaga (saxo, clarinete bajo). Tras numerosos conciertos, en 2003 se publicó "Momento Cero", el primer disco del grupo. Durante la grabación se incorporó Pau Torres (sampler) a la formación como miembro estable y Guillermo Atún Madrigal (platos, sampler) lo hizo como colaborador. Después de numerosas actuaciones, el grupo se encierra para grabar su segundo disco: "Avatar" que ve la luz a finales del mismo año. En su segunda etapa la formación de DEDO fue: Victor Nubla (sampler, clarinete, voz) y Pau Torres (sampler, max msp), con la colaboración de Io Casino (voz), Dácil López (voz), Dolors Boatella (voz), Carol Garsaball (voz), Guillermo Atún (platos, sampler). Durante el mes de febrero de 2004 se producen nuevos cambios: Pau Torres se instala en Canadá e Io Casino deja el grupo. Al poco tiempo se reúne una nueva formación: Victor Nubla (sampler, clarinete eléctrico), Angélica Sánchez (voz), Ignacio Lois (órgano, voz) y Txema González de Lozoyo (instrumentos de viento y percusión). Entre Mayo de 2005 y julio de 2006, esta formación graba el tercer disco, "Resumen de movimientos". Desde septiembre de 2006 hasta septiembre de 2007, una formación efímera (Victor Nubla, Ignacio Lois, Carol Garsaball) bajo el nombre de DEDO 2.5 actúa  en tres ocasiones en el espectáculo "Música de ball", concebido por Guillamino. En julio de 2007 la formación definitiva de DEDO queda reducida a trío: Victor Nubla (sampler, clarinete eléctrico), Angélica Sánchez (voz) e Ignacio Lois (órgano, voz) y finalmente presenta el tercer disco con un concierto en Heliogàbal (Barcelona).
Casi dos años después, DEDO dará el segundo concierto con esta formación y el  último bajo ese nombre, anunciado ya en realidad como Nubla-Sánchez-Lois, el 31 de enero de 2009, en el Sidecar de Barcelona. En esa fecha queda cerrado definitivamente el proyecto DEDO en todas sus reencarnaciones.
 
 
 

DEDO va nèixer a finals de l'any 2000, integrat per Io Casino (veu)  i Victor Nubla (sampler).  Durant l'any 2002, el grup va comptar amb la col.laboració de Pelayo F. Arrizabalaga (saxo, clarinet baix). Després de nombrosos concerts, el 2003 es va publicar "Momento Cero", el primer disc del grup. Durant l'enregistrament es va incorporar Pau Torres (sampler) a la formació com a membre estable i Guillermo Atún Madrigal (plats, sampler) ho va fer com a col.laborador. Després de nombroses actuacions, el grup es tanca per a enregistrar el seu segon disc: "Avatar" que veu la llum a finals del mateix any. En aquesta segona etapa la formació de DEDO va ser: Victor Nubla (sampler, clarinet, veu) i Pau Torres (sampler, max msp), amb la col.laboració de Io Casino (veu), Dácil López (veu), Dolors Boatella (veu), Carol Garsaball (veu), Guillermo Atún (plats, sampler). Durant el mes de febrer de 2004, es produeixen nous canvis: Pau Torres s''instal·la a Canadá i Io Casino deixa el grup. Al poc temps es reuneix una nova formació: Victor Nubla (sampler, clarinet elèctric), Angélica Sánchez (veu), Ignacio Lois (orgue, veu) i Txema González de Lozoyo (instruments de vent i percussió). Entre Maig de 2005 i juliol de 2006, aquesta formació enregistra el tercer disc, "Resumen de movimientos". Des del setembre de 2006 fins al setembre de 2007, una formació efímera (Victor Nubla, Ignacio Lois, Carol Garsaball), sota el nom de DEDO 2.5 actúa en tres ocasions dins de l'espectacle "Música de ball", concebut per Guillamino. El juliol de 2007 la formació definitiva de DEDO queda reduïda a trio: Victor Nubla (sampler, clarinet elèctric), Angélica Sánchez (veu) i Ignacio Lois (orgue, veu) i finalment presenta el tercer disc amb un concert a l' Heliogàbal (Barcelona).
Quasi dos anys després, DEDO donará el segon concert amb aquesta formació i l'últim sota aquest nom, anunciat ja en realitat com Nubla-Sánchez-Lois, el 31 de gener de 2009, al Sidecar de Barcelona. En aquesta data queda tancat definitivament el projecte DEDO en totes les seves reencarnacions.


la disparution (foto Noelia Diloy)

los conciertos / els concerts de DEDO:

07.12.2000 - Fonoteca en Vivo - ICI, Buenos Aires
07/08.02.2001 - L’Espai , Barcelona
31.03.2001 - Sala Nasa - Santiago de Compostela
08.05.2001 - Campus del Carmen, Huelva
24.05.2001 - Mercat de les Flors - Barcelona
02.06.2001 - Can Festís, Sant Pere de Riudebitlles
07.06. 2001 - Cibeles, Barcelona
01.08.2001 - Casa de Cultura - Ayora
06.12.2001 - Galvanik, Zug
07.12.2001 - Improvisohrium, Huttwil
01.01.2002  - Bar Electric, Barcelona
11.01.2002  - Torre Muntadas, El Prat de Llobregat
29.01.2002  - Círculo de Bellas Artes, Madrid
01.02.2002 - Auditori, Aielo de Malferit
23.02.2002 - Can Festís, Sant Pere de Riudebitlles
13.06.2002 - Barcelona City Hall, Barcelona
20.06.2002 - Hamburger Bahnhof, Berlin
14.09.2002 - Casino, Vic
21.09.2002 - Iglesia de San Juan de Dios, Lucena
10.10.2002 - Otto Zutz Club, Sitges
02.11.2002 - Bunkier Sztuki, Crakovia
03.07.2003 - Plaça del Poble, Andorra la Vella 
22.09.2003 - Auditori Josep Viader, Girona
29.11.2003 La Bàscula - Festival Hipersons, Barcelona
13.12.2003.Can Festís,Sant Pere de Riudebitlles
21.02. 2004, Bullit Groove Club, Bilbao
26.02.2004, Zero,Tarragona
03.03.2004, La Pedrera, Barcelona
18.06.2004, Sonarcomplex, Festival Sónar, Barcelona
03.07.2004, Festival Senglar Roc, Montblanc
16.09.2006, Mercat de Música Viva de Vic
18.07.2007, Festival de Torroella de Montgrí
28.07.2007, Heliogàbal, Barcelona
21.09.2007, Festival BAM, Barcelona
31.01.2009, Sidecar, Barcelona
 

 próximos conciertos /  propers concerts: ver / veure ACTIVIDAD


 
DEDO - RESUMEN DE MOVIMIENTOS (Hrönir - Gliptoteka Magdalae, 2006)

Muchos son los cambios que el proyecto más "pop" de Victor Nubia ha ido sufriendo últimamente: ya sea en su alineación actual, con nada que ver con la que fraguó sus dos primeros discos, ya sea en lo musical, con una orientacion ligeramente distinta a la de sus anteriores preceptos. Dos importantes puntos que le han llevado hasta aqui con un interesante cambio de ternas e intenciones y que le conducen hacia territorios mucho mas oscuros, donde la música sacra y las atmósferas góticas invaden de tonalidades grisáceas los entresijos de sus nuevas composiciones. Unos temas fundamentados en inquietantes loops clásicos y el poder de atracción de una poderosa voz, la de Angelica Sanchez, cuyas tesituras de regusto lírico casan perfectamente con los ambientes y con el magnífico apartado poético. Una propuesta que llena un nuevo espacio en el panorama estatal con maneras diferentes. Atentos.

Francesc Feliu (Mondo Sonoro)


DEDO - RESUMEN DE MOVIMIENTOS (Hrönir - Gliptoteka Magdalae, 2006)

Dedo és una d’aquelles propostes  que es mou en el territori de la  música experimental. Tot i així, probablement ells prefereixin situar-se a la perifèria del pop d’autor abans que dins del sac de les músiques raretes. El nou treball de Dedo sembla donar un pas
més en el procés que experimenta per acostarse al pop... o per allunyar-se’n. És el nen que sap que ha de deixar una joguina a un altre, però en el moment que l’altre l’agafa, es resisteix a deixar-lo anar. Són cançons, són poemes... dintre de peces. Resumen de movimientos és poètic, oníric i bell. Els textos són, com és habitual en Víctor Nubla, plens de significats, jocs de paraules i intencions múltiples. La música, ara acompanyant
melodies tan clàssiques i amables com incòmodes, ara fent de coixí a frases sinuoses, és un somni fosc i lluminós. Un disc emotiu i emocionant que, malgrat la confusió que pugui generar el títol i el nom de les cançons (acta, balance, vencimiento, inventario...) no requereix càlculs ni pagaments de factures per gaudir-lo. Compra’l... o estaràs en deute amb Dedo.

Stark (Nativa)


POP D'ESPERIT SACRE

No són un grup nou pero quasi els podriem considerar així, ja que Dedo, un deis múltiples projectes d'en Víctor Nubla, amb aquest tercer disc, "RESUMEN DE MOVIMIENTOS" (Hrönir), estrena nova formació i obre nova etapa. Un nou trajecte que tanca les portes a estratègies passades per obrir-se a un món totalment desconegut.

Abans que res: pocs grups podreu escoltar que sonin com Dedo. Un trio barceloní sorgit de la ment de l'ex-perimentat -i experimental- Victor Nubla amb el que, tot partint del pop, acostar-se a altres fronteres de manera natural i fluida. Un tránsit iniciat en els seus dos anteriors discs i que, tot just ara, fa un considerable gir estilístic amb el que sorprendre'ns.

"Dedo va néixer com a projecte entre lo Casino i jo. Es tractava de donar-li una volta al meu sistema de treball amb el sampler (MCO, obtenció de mostres sonores de la radio d’ona curta) per veure si podia funcionar d'una manera mes 'pop'. Al cap d'uns anys em vaig quedar sol, practicament disposat a donar per acabat el projecte i em vaig proposar fer, com a mínim, un tercer disc que al menys marqués un final no tan caótic com el segon i que expliques com em sentia. Aleshores vaig refer la banda amb el Nacho Lois, l'Angèlica Sánchez i el Txema González (aquest, només al disc). Aixó dona com a resultat el que Dedo és ara practicament un altre grup".

I efectivament ho son, impregnant de barroquisme les melodies sortides de la veu d'una cantant privilegiada, creant així un concepte únic i inclasslficable. No només al nostre país, slnó arreu.

"No sé si volem ser rars. Estem convencuts de tocar en un grup normal de música popular amb certa personalitat, possiblement no molt comú, pero que fa música per a gent normal. Cree que fem música popular amb certes dosis d'experimentació".
 

Una experimentació que passa per dibulxar una corba sinusoidal de moments afables i passatges foscos.

 “Jo estava trist i volia fer un disc trist. També, durant aquest període, van haver moments de llum, i aixó va quedar reflectit"

Amb la intenció d'obrir forat dins del mercat estatal.

"Estic bastant desconcertat ja que pensava ingènuament que Dedo tindria ressó a Catalunya i també a Espanya, pero la veritat és que han aparegut molt poques critiques del disc, tot i que molt bones, i tampoc hem tingut cap oferta de concert interessant. No m'ho puc explicar gaire. El que fem no té un esperit tan allunyat de coses com les que fa Scott Walker, prou apreciat aquí".

Una proposta on sens dubte cal destacar la seva part lírica, forca allunyada també de la poesia d'altres coetanis seus.
 

"Fins ara, a Dedo cada cançó explicava una cosa diferent: històries, retrats de personatges, elogis del vi o cartes d'amor. Sempre escric poesia, no faig realment lletres de cancons. Adaptem la música al text, mai al contrari. En canvi, en aquest tercer disc, totes les lletres expliquen una sola història, la completen i la tanquen. Es un esgotador cicle d'amor-separació-amor-separació. Resultat: de vegades ia música es optimista i la lletra depressiva, de vegades passa al contrari. Vaig anar fent el disc mentre la meva vida sentimental es desintegrava i reintegrava successivament".

L'escrlptura com a terapia, potser.

"Poesia amatoria, simplement. Amb una bona dosi d'exaltació de la vida i unes quantes queixes ben fonamentades cap al destí".

entrevista de Francesc Feliu a Victor Nubla (Mondo Sonoro)



DEDO: AVATAR (Hrönir - Gliptoteka Magdalae, 2005)

Fer la ressenya d’una novetat sempre conté un punt de precipitació. Un bon disc té incomptables escoltes i cada una d’elles ens porta una nova sorpresa. Dir alguna cosa ara és dir-ho, doncs, amb presses, perdent-se tot allò que encara falta per descobrir. En el cas de Avatar de Dedo el problema s’accentua. Dir alguna cosa ara no és precipitar-se, sinó abocarse a l’abisme, perquè si alguna cosa queda clara quan un escolta aquest disc és la ingent quantitat de lectures que el disc permet i permetrà. Així doncs, vagi per endavant que això és una aproximació provisional a una obra de llarg recorregut. Una primera constatació quan escoltem Avatar és que no es tracta de composicions tancades. De fet no es tracta ni de composicions en el sentit clàssic de la paraula, ni de cançons en el seu sentit més tradicional. Jo parlaria més aviat d’ambients i de transicions sonores. No es tracta tant de composar una forma, com de dibuixar una espaiositat a partir de la disposició de sons. Una segona constatació (provisional i segons el meu punt de vista) és que la construcció de les peces no es basa tant en trobar una melodia concreta, com en oferir un interminable ventall de sonoritats diverses. La proposta és, doncs, un so abans que una figura musical, de la mateixa manera que aquells quadres o collages on l’interès no es centra en la descripció d’una figura, sinó en l’elecció d’un color, o en el retall de diari que s’ha enganxat a la tela. A partir d’aquí la música de Avatar va perfilant tota mena d’ambients, petites irrupcions, referències robades al món real, evocacions, etc. Tota aquesta sobreposició de sons entra sovint en ressonància amb el propi text cantat o recitat. És el cas del primer tema Fuego Viejo on la paraula foc troba diferents ressons al llarg dels 11:55 minuts. Primer escoltem una mena d’aigua (el seu element contrari), més endavant apareixerà una cosa semblant a una cabassa, rascada frenèticament (buscant el foc), i més endavant encara, ens introduirem en una espècie de gran espai fabril, sons industrials i ambient, d’activitat metal·lúrgica. Altres peces es construeixen sobre la repetició obsessiva d’un motiu (El tejido temporal o Luzerne est vraiment loin), al damunt s’hi afegeixen percussions esquerdades, reverberades, i bucles que semblen detenir el temps o menjar- se’l en els seus salts estranys (Ornitologia mineral). Trobo especialment exemplar La expedición: El bucle de piano obsessiu, les percussions rebentades que irrompen de sobte, la sensació de una i una altra vegada (ja ho diu el text: "de nuevo el lobo, el mismo lobo"). O què dir de la deliciosa Canción verdaderamente al revés?... En tot cas, la millor manera d’oblidar tot el que estic dient és escoltar aquest fenomenal disc.

Julià Soroll   (Nativa)

DEDO - AVATAR  (CD by Hrönir) GMHLOOK

From Spain comes this very eccentric collection of weird, offbeat songs and recits, rendered with bizarre, deconstructed arrangements and odd treatments. Hard not to like it! It's a Victor Nubla project for the most part, realised with assistance from talented instrumentalist Paul Torres, and the voices of four young guest singers. For all I know they're students of his, or he picked them up off the streets. Nubla plays sampler, clarinet and organ; Torres plays sampler, software, kalimba and guitar. To date, I'm unable to follow the Iyrics which are all in Spanish, but I have responded well to the bonkers dynamics of each song, of which the unexpected twists and turns are quite fascinating. In a way this could almost match wits with Tom Waits' Swordfish Trombones, although Nubla's life may not have been quite as strange as that of Waits.

The CD is an odd mix of styles. Lounge jazz, cabaret songs, beats and dance music... none of which are rendered in familiar ways. From one track to the next, we might switch from fairly straight melodic pop song mode, to semi formless vocal chattering set against a fizzy, electronic backdrop. One near ancestor of this might be Solex from the 1 990s, although her brand of vocal twittering with sampled records was a one¬-joke approach which wore thin very quickly. These constructions have more intelligence and depth. Some, like 'EI Ciempies', is more like a simple recit than a song. Others use sampled loops to build up a song structure; in much commercial pop music, such processes are used all the time, but very carefully concealed from the audience in order to make it seem like 'real' playing. Here, part of the agenda is to bring attention to these artifices, lay bare the mechanics, and deliberately leave recorded tracks slightly off register with each other. This compels you to pay attention, keeps you listening.

Rather hard to pigeon hole this set of deconstructed modernist pop, especially if you listen to Nubla's other CD in this issue; imagine if Pita Rehberg produced Dido, then you might get something like this.

Ed Pinsent (The Sound Projector)
DEDO - MOMENTO CERO  (CD by Hrönir, 2003)

"Hipnotiza  y arrulla como el reflujo de las mareas -¿tendrá algo que ver en esa marina sensación el cefalópodo lovecraftiano de la portada?- la alianza entre Io Casino y Victor Nubla ...el dactilar dúo, una a la  voz y el otro a los samplers, curtido en directo y estrenándose aquí en disco  por  fin, se aleja de sus parámetros habituales para concentrarse en la  creación  de  canciones ... donde cobran especial relieve las letras (en castellano), jirones de  surrealista  poética  enredados  entre  sudarios  de  lívido envoltorio musical,  onírico  como  viene  siendo  costumbre  en  lo último de Nubla y particularmente  accesible. Se trata de un trabajo eminentemente romántico, aislado  en  soledad al vacío, donde afortunadamente lo posmoderno disfruta de escasa presencia, no así lo popular, intercalado sutilmente a lo largo y ancho  de  un  disco  que  transcurre  con  la  enigmática  docilidad de un carrillón  suízo  tocando  a  retreta para los oídos de Marcel Duchamp... o quizá Arthur Cravan."

Germán Méndez-Valle, Ruta 66 #198, octubre 2003




Tarragona, 26 febrer 2004 foto Noelia Diloy
DEDO - La Pedrera (Barcelona) - 3 marzo 2004
Llorenç Roviras - TRAX # 07

Dedo se presenta como "un proyecto de cabaret electrónico intimista". Pero si se trata de cabaret, no es el centroeuropeo, que asociamos a una idea decadente, erótica y con altísima carga emotiva, sino de una versión más ingenua y naïf. Las composiciones de esta banda, constituida por Victor Nubla y Pau Torres a los samplers e Io Casino poniendo la voz, me parecen próximas a Mastretta y Fangoria por la dicción lenta y clara y a Ibon Errazkin por lo humilde y discreto de su sonido. Es decir, canción septentrional, lánguida e introspectiva. Un giro inesperado para una pareja vinculada desde hace tiempo a la música experimental sin concesiones (y al festival Gràcia Territori Sonor) y a una promesa del jazz electrónico patrio. El repertorio empezó con algunos temas nocturnos y casi lynchianos que poco a poco fueron dando paso a algunos beats y ritmos (está todo sacado de emisoras de radio según el Método de Composición Objetiva inventado por Nubla). Aún así, se mantuvo un clima de recogimiento en el que hasta daba reparo aplaudir. Las letras de Dedo son sugerentes, y los sonidos, atractivos y originales. Estamos ya impacientes por ver lo que ofrecerá su anunciado segundo álbum.

"Yo ya no quiero ser jay jay. Yo quiero ser Victor Nubla. Dedo es la nueva envoltura. Cabaret y electrónica se dan la mano. Demasiado bonito para la luz del sol."
Mme DosRombos en NATIVA  # 2
concert de Dedo el 14 de setembre de 2002 al Mercat de Música Viva de Vic


 "En Momento Cero nos encontramos con catorce canciones sigilosas, minimalistas, frágiles y sugestivas  ... el trabajo es una delicia para saborear lentamente y con la cabeza bien despejada."

Soie, Cáñamo, septiembre 2003



Girona, 22 octubre 2003  foto Noelia Diloy



base DEDO