AIXÒNOÉSPÀNIC
PRESS





AIXÒNOÉSPÀNIC
exVetreria, Cagliari, Signal Festival, 09/02/2007




-italiano-

 All'ex Vetreria per "Signal" Victor Nubla e gli altri, viaggio inquieto oltre i confini del suono

L'evoluzione di un progetto musicale richiede un
equilibrio fra continuità
e sorpresa, sviluppo e invenzione. In questa direzione viaggia Aixonoespanic, presentato all'ex Vetreria di Pirri dal trio del clarinettista catalano Victor Nubla, con Albert Guitart al basso e Quicu Samso alla batteria, per il festival "Signal" dell'associazione TiConZero. Un progetto inquieto e aventuroso che, nel suo ignorare traiettorie rassicuranti, libera fin da principio un fiume di suoni urticanti che via via vengono incrociati, sovrapposti, capovolti fino a confondersi con altri, gonfiati a dismisura per dar vita a un nervoso e dinamico senso della complessità. Guizzi anarchici, derive free, aggressioni a forme e generi, arrembaggi sonori, lampi; intuizioni fraseggi vertiginosi, ritmi sghembi, folgoranti cortocircuiti che mescolano passato e contemporaneità.
Una musica senza baricentri, figlia dell'urgenza espressiva, dalla quale emerge la necessità di un dialogo interno al gruppo (l'interplay a cui viene dato vita è serrato) che sappia poi trasferirsi anche al pubblico. Un inarrestabile e magmatico flusso di note dove la struttura formale a cui i musicisti qua e là fanno riferimento non è mai una gabbia, un recinto, ma fonte di ulteriore libertà che spinge Nubla e i suoi compagni di viaggio verso sentieri rapidi e rischiosi, abbandonati ogni tanto per altri di tranquilla percorribilità. Tra una galoppata e l'altra i tre si ritagliano parentesi solistiche. Con diteggiatura sempre più audace e insolente, Nubla sembra quasi seviziare il proprio strumento, la batteria di Samso avventurarsi in sonorità inesplorate, il funambolico basso di Guitart liberare riff agili e impazienti.

Carlo Argiolas, L’Unione Sarda

-català-

"L’evolució d’un projecte musical requereix un equilibri entre continuïtat i sorpresa, entre desenvolupament i invenció. En aquesta direcció viatja Aixònoéspànic, el trio del clarinetista català Victor Nubla, amb Albert Guitart al baix i Quicu Samsó a la bateria, presentat al festival "Signal". Un projecte inquiet i arriscat que, en el seu ignorar trajectòries tranquil·litzadores, allibera del principi a la fi un riu de sons urticants que es creuen, se superposen i es capgiren fins a confondre’s amb d’altres, sons inflamats fins a la desmesura per donar vida a un sentit de la complexitat nerviós i dinàmic. Lliscaments anàrquics, lliures derives, agressions al gènere i la forma, llampecs; frasejos vertiginosos, ritmes esbiaixats, fulgurants curtcircuits que barregen passat i contemporaneïtat.
Una música sense centres de gravetat, filla de l’urgència expressiva, de la qual emergeix la necessitat d’un diàleg intern al grup que sàpiga després transmetre's també al públic. Un imparable i magmàtic fluxe de notes on l’estructura formal a la qual els músics, aquí i allà, fan referència, no és mai una gàbia, un recinte, sinó una font d’ulterior llibertat que empeny Nubla i els seus companys de viatge cap a camins escarpats i arriscats, abandonats de tant en tant per altres de tranquil recorregut. Rera una galopada i una altra, els tres es reserven parèntesi solistes. Amb una forma de tocar sempre més audaç i insolent, Nubla sembla quasi torturar el propi instrument, la bateria de Samsó aventurar-se en sonoritats inexplorades i el funambulesc baix de Guitart, alliberar riffs àgils i impacients."

Carlo Argiolas, L’Unione Sarda

-castellano-

"La evolución de un proyecto musical requiere un equilibrio entre continuidad y sorpresa, entre desarrollo e invención. En esta dirección viaja Aixònoéspànic, el trío del clarinetista catalán Victor Nubla, con Albert Guitart al bajo y Quicu Samsó en la batería, presentado al festival "Signal". Un proyecto inquieto y arriesgado que, en su ignorar trayectorias tranquilizadoras, libera de principio a fin un río de sonidos urticantes que se cruzan, se superponen y cambian hasta confundirse con otros, sonidos inflamados hasta la desmesura para dar vida a un sentido de la complejidad nervioso y dinámico. Deslizamientos anárquicos, derivas libres, agresiones al género y la forma, relámpagos; fraseos vertiginosos, ritmos sesgados, fulgurantes cortocircuitos que mezclan pasado y contemporaneidad.
Una música sin centros de gravedad, hija de la urgencia expresiva, de la cual emerge la necesidad de un diálogo interno en el grupo que sepa después transmitirse también al público. Un imparable y magmático flujo de notas donde la estructura formal a la cual los músicos, aquí y allá, hacen referencia, no es nunca una jaula, un recinto, sino una fuente de ulterior libertad que empuja a Nubla y sus compañeros de viaje hacia caminos escarpados y arriesgados, abandonados de vez en cuando por otros de tranquilo recorrido. Tras una galopada y otra, los tres se reservan paréntesis solistas. Con una forma de tocar siempre más audaz e insolente, Nubla parece casi torturar el propio instrumento, la batería de Samsó aventurarse en sonoridades inexploradas y el funambulesco bajo de Guitart, liberar riffs ágiles e impacientes."

Carlo Argiolas, L’Unione Sarda

-english-

"The evolution of a musical project requires an equilibrium between continuity and surprise, between development and invention. In this direction Aixònoéspànic, the trio of the Catalan clarinettist Victor Nubla, with Albert Guitart on bass and Quicu Samsó on drums, presented at the "Signal" festival. A restless and risky project that, ignoring soothing trajectories, releases from the beginning a river of urticant sounds that crosses, superpose and turn upside down itself until confusing with others, inflamed sounds until the excess to give life to a nervous and dynamic sense of the complexity. Anarchic glides, free drifts, aggressions to the musical genres and forms, lightnings; vertiginous phrasing, slanted rhythms, bright short-circuits that mix past and contemporaneity.
A music without centers of gravity, daughter of the expressive urgency, from which the need for an internal dialogue emerges in the group that knows how to be transmitted also to the public afterwards. An unstoppable and magmatic flow of notes where the formal structure to which the musicians, here and there, do references, is never a cage, an enclosure, but a source of further freedom that pushes Nubla and his traveling companions towards sheer and risky ways, leaving it from time to time to others of calm tour. After one gallop and another, the three reserve for themselves soloists parenthesis. With a way of playing always more audacious and insolent, Nubla seems almost to torture the instrument itself, the drummer Samsó to be risked in unexplored sonority and the funambulstic bass guitar of Guitart, to release agile and impatient riffs."

Carlo Argiolas, L’Unione Sarda



back home